22-11-2008
L’alba ens sorprèn a la platja de Mataró, a tocar de l’ermita de Sant Simó. Es nota un cert nerviosisme entre la gent del grup. Tot i que la majoria ja som experts caminaires, amb força quilòmetres de senders a les cames, el fet d’encetar una nova ruta genera una mena d’impaciència que es nota a l’ambient. Semblem aquells corredors que estan a la línia de sortida, amb els muscles en tensió, tot esperant el tret que assenyala l’inici de la cursa. Es nota en els comentaris, però també en les cares.
Quan arriben els companys que han anat a deixar els cotxes a prop de Collsacreu, punt d’arribada d’aquest primera etapa, ja és impossible aturar més la gent i els més impacients comencem a remuntar la riera de Sant Simó, seguits per les mirades curioses dels vianants més matiners.
Ben aviat, deixem la riera i agafem el camí del les Cinc Sènies, direcció al veïnat de Mata. Travessem una zona agrícola plena de conreus. Un simpàtic treballador negre saluda la nostra marxa.
Després de deixar can Gol, al costat d'una esvelta torre de defensa, remuntem un caminoi fins a Sant Miquel de Mata, una senzilla ermita d’aquest veïnat amb campanar de cadireta, molt restaurada.
L’alba ens sorprèn a la platja de Mataró, a tocar de l’ermita de Sant Simó. Es nota un cert nerviosisme entre la gent del grup. Tot i que la majoria ja som experts caminaires, amb força quilòmetres de senders a les cames, el fet d’encetar una nova ruta genera una mena d’impaciència que es nota a l’ambient. Semblem aquells corredors que estan a la línia de sortida, amb els muscles en tensió, tot esperant el tret que assenyala l’inici de la cursa. Es nota en els comentaris, però també en les cares.
Quan arriben els companys que han anat a deixar els cotxes a prop de Collsacreu, punt d’arribada d’aquest primera etapa, ja és impossible aturar més la gent i els més impacients comencem a remuntar la riera de Sant Simó, seguits per les mirades curioses dels vianants més matiners.
Ben aviat, deixem la riera i agafem el camí del les Cinc Sènies, direcció al veïnat de Mata. Travessem una zona agrícola plena de conreus. Un simpàtic treballador negre saluda la nostra marxa.
Per un corriol, els senyals ens menen al turó d’Onofre Arnau –hauré de veure qui era aquest personatge, els meus besoncles vivien a Mataró al carrer que porta el seu nom–.
Després de creuar l’autopista i travessar la carretera de Mata, ens endinsem en el Parc Natural del Montnegre-Corredor. Arreu trobem arbres, pins sobretot, tombats i amb les branques trencades a causa del temporal de vent de la passada setmana que en alguns punts arribà als 160 quilòmetres per hora.
Després de deixar can Gol, al costat d'una esvelta torre de defensa, remuntem un caminoi fins a Sant Miquel de Mata, una senzilla ermita d’aquest veïnat amb campanar de cadireta, molt restaurada. Una mica més amunt, la gana atura la marxa. Altra vegada en camí, i seguint una pista ampla que va remuntant la carena, la fila de marxaires s’estira, com una cursa
ciclista. El reagrupament es fa a la font del Mal Pas, on alguns ens refresquem.
ciclista. El reagrupament es fa a la font del Mal Pas, on alguns ens refresquem.Les vistes sobre el Corredor, amb el santuari coronant la carena són gratificants. Per alguna clariana apareix el Montseny que ens espera.
La pista, monòtona, finalment ens mena als prats de la Casa Nova de Pibernat, prop de Collsacreu, fi d’aquesta jornada.
La pista, monòtona, finalment ens mena als prats de la Casa Nova de Pibernat, prop de Collsacreu, fi d’aquesta jornada.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada