El pantà de Susqueda des del coll de Nafré. Al fons, l'agulla de RupitAvui hem fet una mica de trampa i hem situat la sortida real dalt del coll de Nafré, a uns 3 quilòmetres d’Osor, on ens hi ha pujat l’autocar. Les causes han estat dues, la primera perquè volíem escurçar una mica l’etapa per arribar a Sant Martí Sacalm a l’hora convinguda i, en segon lloc, perquè molts ja havíem fet els 360 metres de desnivell d’aquest coll feia pocs mesos, quan vam seguir el GR 178, també conegut com a Ruta Serrallonga.
Situats doncs al coll de Nafré, als nostres peus hi queda el pantà de Susqueda amb la proa de la cinglera del Far clavada a la plana del Ter que s’obre a la dreta. La Garrotxa, al fons, resta amagada per uns núvols baixos que amenacen pluja.
Comencem la baixada cap el pantà, el qual anem entreveient pel mig dels arbres. Un cop a baix, ens cal vorejar-lo per la dreta fins arribar a la presa. El pantà és ple a vessar. Les pluges aquesta primavera són molt generoses, tant que ara mateix comença a plovisquejar.Esmorzem sota la copa d’un avet impressionant al costat de la presa i reprenem la marxa. Ara ja plou de manera més regular. Cal tornar a pujar gairebé 500 metres per arribar a la gran plana que s’obre sota el santuari de la Mare de Déu del Far. Travessem una pedrera per sota i, després d’un giravolt, per sobre. Amb la pluja la marxa es fa feixuga.
Després d’una hora i mitja llarga de pujada, coronem la carena. Per uns moments, lluny, veiem l’església de Sant Martí, final de la nostra etapa. Continua plovent, però el camí ja és pla i molt obert. Massa, perquè unes fortes ratxes de vent, que amb la protecció de la muntanya no havíem notat, ens obliguen a tancar els paraigües que alguns portàvem. Sense més incidents, tres quarts d’hora més tard ja som a Sant Martí Sacalm, on ens espera l’autocar..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada